24/10/11

FRANCO FONTANA

Pense que la fotografia no és l'estudi d'una realitat positiva, sinó la recerca d'una veritat ideal farcida de suggestió, misteri i fantasia. Fotografiar és posseir, és un acte de coneixement i de possessió profunda. La fotografia no deu reproduir allò invisible sinó que deu fer visible allò invisible.

Franco Fontana

La llum del paisatge, retrospectiva del fotògraf italià Franco Fontana (Mòdena, 1933). Fins el 6 de novembre de 2011 a l'Institut Valencià d'Art Modern de València (IVAM).







En homenatge:





6/10/11

NEOREALISME EN LA FOTOGRAFIA ESPANYOLA



Museus de renom internacional com l'Ivam a València o el Reina Sofia a Madrid, entre d'altres, dediquen un espai important a la fotografia, un art que cada vegada més s'allunya de l'etern debat sobre la seua artisticitat. Prova d'açò, són les exposicions que hi dediquen a aquest art i la gran quantitat de obra adquirida que tenen aquestos museus en depòsit o en les exposició permanents. Aquestes últimes notablement presentades en les parets del Museu Nacional Reina Sofía de Madrid.
Fa uns mesos vaig tindre l'oportunitat d'anar a Madrid per visitar l'exposició d'Antonio López al Thyssen-Bornemisza i, en acabar, abans d'agafar el tren, em passà pel Reina Sofía, únicament per contemplar la seua col·lecció fotogràfica: fotografia de guerra, representada per Agustí Centelles, l'Espanya dels anys 50 vista per Smith i Brassaï, entre d'altres.
De totes les col·leccions que hi ha al Reina Sofia crec que hi ha que fer una menció especial a la Fotografia Neorealista Espanyola, i més en concret, a la fotografia del fotògraf Francesc Català-Roca, precursor de les poètiques neorealistes de l'avantguarda fotogràfica espanyola. Aquesta avantguarda fotogràfica espanyola, va estar focalitzada fonamentalment en tres focus: Madrid, Barcelona i Almeria, i representada per grans fotògrafs com Gabriel Cualladó, Paco Gómez, Gerardo Vielba, Paco Ontañón, tots ells membres del grup La Palangana a Madrid; Carlos Pérez Siquier, José María Artero, a Almeria; Ramon Masats, Xavier Miserach o Oriol Maspons, entre d'altres, a Barcelona. Tots aquestos fotògrafs són els creadors d'una nova forma de fer fotografia, una renovació lingüística, una mirada diferent a l'hora de vore els escenaris de la vida, i que, en definitiva, ens fan oblidar eixe etern debat sobre si la fotografia és o no és una art. Jo al menys ho tinc clar.